Mirian Espinosa y Andrea De Ángel: “El Dia de l'Orgull és un acte de valentia i resistència; s'ha avançat en drets per al col·lectiu LGTBIQ+, però encara estem lluny de ser orgullosament lliures”

Castelló, 27/06/2025. – Hi ha motius per a celebrar, però sense baixar la guàrdia reivindicativa, perquè el camí és llarg. En això coincideixen Mirian Espinosa i Andrea De Ángel, treballadores socials especialitzades en salut mental i en diversitat sexual i de gènere. A 24 hores per al Dia Internacional de l’Orgull, des del Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló parlem amb elles d’igualtat, llibertat i drets. De canvis en positiu. De reptes i desafiaments. De lleis i educació. De la discriminació en àrees com l’ocupació o la sanitat. També de l’acompanyament i la intervenció amb el col·lectiu LGTBIQ+ que realitzen des de la seua aliança professional Treball Social-Psicologia. I de la urgència d’obrir la mirada cap a eixes moltes altres persones del col·lectiu a les quals “cal arribar, reconéixer i acompanyar”. Persones LGTBI amb discapacitat, majors, amb malaltia mental o que habiten en zones rurals; i aquelles que pateixen soledat no desitjada, amb l’extra de vulnerabilitat que això comporta.

Pregunta.- Amb tot… en el Dia Internacional de l’Orgull, hi ha motius per a l’Orgull?

Resposta.- (Andrea). Per a mi, el dia de l’Orgull, no sols és una jornada de reivindicació, també és de celebració. Aquest dia, les persones LGTBI experimentem emocions intenses i duals: la tristesa, la ràbia i el dolor, juntament amb la força, la vitalitat i l’alegria. Reconeixem en cadascuna de nosaltres l’esforç i la resiliència diària que implica eixir al carrer, sent visibles, mostrant-nos tal com som. La reivindicació s’alça pels drets que encara no s’han reconegut, per la necessitat que la nostra visibilitat deixe de ser una amenaça per a les nostres vides. Ens manifestem contra les discriminacions i la violència diària que travessa el nostre col·lectiu, contra els assassinats a les persones trans, especialment a les dones trans, i contra la marginació que aquest sistema imposa, relegant-nos a espais precaris i reduïts. És un acte de valentia i resistència. La celebració ocorre fruit de l’èxtasi que produeix el saber que, malgrat el dolor, som forts i seguim avant, acompanyades i envoltades d’iguals.

(Mirian). Clar que hi ha motius per a celebrar el Dia de l’Orgull. Encara que hauríem de celebrar-nos cada dia de l’any, aquest dia ens manifestem als carrers per a visibilitzar-nos, per a defensar els drets que hem aconseguit i per a reclamar els que encara ens queden per reconéixer. Com estem veient en els últims mesos, determinats partits polítics estan proposant reformes legislatives que qüestionen, limiten i censuren la diversitat i que suposen un veritable retrocés. És per tot això que no podem romandre indiferents i hem d’eixir a manifestar-nos, a més d’amb molt d’orgull, amb reivindicació.

P.- Un dels últims lemes llançats pel Ministeri d’Igualtat per al Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+ ha sigut el de ‘Orgullosament lliures’. Al fil de la pregunta anterior, som orgullosament lliures? Com podem arribar a ser-ho?

R.- (Andrea) La llibertat existeix quan tens la possibilitat de triar. De triar entre diverses opcions, amb seguretat, sense repressió, amb dret, sense perill, amb igualtat d’oportunitats… S’ha avançat molt en el reconeixement de drets i aquest reconeixement és un motor que impulsa noves maneres de ser, de viure i d’habitar el món. No obstant això, els qui som feministes sabem que estem lluny de ser verdaderament ‘orgullosament lliures’. Falta arribar a moltes persones, reconéixer-les i acompanyar-les. Persones LGTBI amb discapacitat, sense xarxes de suport, als qui se’ls nega fins i tot el dret a una vida afectiva i sexual plena. Persones majors LGTBI, que han viscut dècades de repressió, ocultant la seua identitat, la seua història, o amb qui comparteixen les seues vides. Persones LGTBI amb diagnòstics de malaltia mental, als qui se’ls qüestiona la seua capacitat per a decidir sobre els seus propis cossos i desitjos. Persisteixen, a més, barreres en l’accés a l’ocupació i en altres àmbits de la vida, com el sanitari. En definitiva, queda molt per fer. I aquestes persones no poden continuar eternament esperant el seu moment.

(Mirian). Efectivament, com bé diu Andrea, estem lluny de ser ‘orgullosament lliures’. I el camí per a arribar a ser-ho és el que apunta. No aconseguirem aconseguir eixe objectiu si continua havent-hi persones que pateixen discriminació. Per a ser orgullosament lliures, és necessari una igualtat real i efectiva.

P.- Com veieu la convivència entre la llibertat, la diversitat (sexual), la igualtat i els drets de les persones LGTBIQ+ en aquest moment? Hi ha bona sintonia?

R.- (Andrea). A nivell nacional, l’entrada en vigor de la ‘Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI’ representa un avanç significatiu cap al reconeixement dels drets de les persones trans. També arreplega altres aspectes importants per a les persones LGTBI i és que permet la filiació del progenitor no gestant sense necessitat de matrimoni i prohibeix les intervencions quirúrgiques innecessàries a xiquets intersexuals. En el rànquing de països que publica ILGA-Europa ‘Rainbow Map’ (organització LGTBI internacional), Espanya es troba en cinquena posició entre els millors països per a viure si eres una persona LGTBIQ, perdent un lloc respecte de l’any passat. El reconeixement de drets representa un pas important cap a la igualtat, no obstant això, aquest reconeixement, està sent acompanyat d’una ona d’odi que amenaça aquests avanços, amb revertir l’aconseguit. Una amenaça que no sols és contra el col·lectiu LGTBI, sinó contra els principis fonamentals de la democràcia. Aquesta hostilitat la veiem quan determinats actors polítics instrumentalitzen a la infància com a excusa per a justificar el seu odi. Aquest tipus de discursos té conseqüències greus i afecten directament les vides de les persones LGTBI, augmentant la vulnerabilitat, generant un clima de major risc i exclusió. Els qui treballem des de fa anys en l’àmbit de la diversitat sexual i de gènere, sabem bé quins són els objectius de la formació en aquesta àrea que es proporciona als menors o a la societat en general, i no és “convertir-los” gais. Es tracta de promoure el respecte, la convivència i la igualtat de drets.

(Mirian). Lamentablement i com reflecteixen les estadístiques sobre discriminació arreplegades en l’últim ‘Informe de delictes d’odi’ del Ministeri de l’Interior, la legislació amb un enfocament principalment punitiu no ha aconseguit erradicar els delictes d’odi ni la violència en general. Si bé sancionar aquests actes és necessari i té un impacte directe, resulta evident que no és suficient per si sol. És indispensable complementar l’acció legal amb una educació sòlida en valors d’igualtat, respecte i convivència. Així mateix, la conquesta de drets no sempre avança al mateix ritme que els canvis socials, la qual cosa genera una bretxa entre el reconeixement legal i la realitat d’una part de la població. En aquest context, moltes persones continuen desprotegides i sense un reconeixement efectiu dels seus drets.

P.- Des de la vostra experiència professional, quines són les principals reivindicacions que us traslladen des del col·lectiu LGTBIQ+ i que plasmen eixos reptes o desafiaments encara pendents?

R.- (Andrea). D’una banda, reconeixem l’avanç en drets i el que suposa en les vides de les persones LGTBI, que sobretot es tradueix en facilitats a l’hora de viure. Però una de les qüestions que a mi em preocupen especialment i que en consulta observem moltíssim, és la soledat no desitjada, present en totes les franges d’edat i que a una persona del col·lectiu li fa encara més vulnerable. És una demanda compartida pràcticament en totes les persones, això és, la necessitat d’establir vincles, de conéixer a altres persones LGTBI, amb les quals compartir i poder identificar-se, amb les quals poder expressar-se amb llibertat. A la província de Castelló s’aguditza quan parlem de persones que viuen en municipis rurals amb poblacions inferiors als 6.000 habitants, allunyats de l’urbs i la xarxa de transport de la qual és un fracàs. En aquest sentit, s’han d’implantar mesures des de diferents enfocaments polítics, ja que estem parlant d’una manca en l’oferta d’espais d’oci públics i gratuïts, una xarxa de transport deficitària i altres qüestions, com una tendència a l’individualisme.

(Mirian). Una de les principals reivindicacions és l’acompanyament de l’experiència trans des d’una perspectiva no binària. Trencar amb el marc binari i reconéixer l’autodeterminació de gènere, és a dir, que les persones puguen afirmar qui són sense tutela mèdica, legal o social. Això suposa un repte per a les persones professionals, que hem d’estar a l’altura, garantint una atenció integral de qualitat.

P.- Heu detectat canvis en els últims anys? Quant a demandes, problemàtiques, denúncies, casos de LGTBI-fòbia… però també canvis en positiu (avanços en drets, descens de denúncies o casos d’assetjament, conquestes socials…)

R.- (Andrea). Hi ha un major qüestionament de l’experiència del gènere i de la identificació rígida en una única etiqueta. Hui dia parlem d’experiències de trànsit ja que el que observem tant en la pràctica diària, com en els estudis més recents, és que no podem comprendre el gènere ni la sexualitat com a estructures rígides ni estanques. Les noves generacions desestabilitzen completament el marc tradicional. Són coneixedores que les tradicionals figures d’autoritat i paternalistes són construccions socials limitants i masclistes, per la qual cosa moltes d’aquestes referències no les tenen o les eviten en grau més alt. Estan construint nous marcs des d’on definir-se. Les professionals que els atenem hem d’estar a l’aguait, actualitzades i saber com acompanyar.

(Mirian). Comptar amb un marc legislatiu que reconega els drets del col·lectiu LGTBI contribueix significativament a la visibilitat i garanteix una major seguretat. No obstant això, no es tracta només de lleis, la presència creixent d’espais de representació LGTBI, així com l’existència de referents positius en els mitjans de comunicació i en la cultura, permet visibilitzar diverses necessitats i desafiaments del col·lectiu, i fomenta un sentit d’inclusió. Si bé aquesta presència ha augmentat notablement, aquesta visibilitat continua estant condicionada per uns certs marcs normatius. En molts casos, els qui aconsegueixen major projecció pública són aquelles persones la identitat o l’expressió de gènere de les quals s’ajusta en certa manera a allò socialment acceptat, en comparació amb altres identitats menys normativitzades o més diverses. És cert que la visibilitat pot comportar un major risc de patir discriminació, però també és un pas imprescindible per a avançar cap a una societat més justa i equitativa.

P.- Ambdues sou treballadores socials i amb formació en Psicologia Afirmativa en Diversitat Sexual i de Gènere. Quin plus aporta aquesta aliança Treball Social-Psicologia en l’acompanyament i intervenció amb el col·lectiu LGTBIQ+?

R.- Des que ens hem format en diversitat sexual i de gènere i treballem en aquest àmbit, hem investigat com la consideració patològica des de la qual s’ha intervingut històricament amb el col·lectiu, ha sigut fonamentalment des del model biomèdic. Aquesta psiquiatrització ha ocupat l’espai quasi per complet de la intervenció, deixant al marge a professionals de l’àmbit social. Això ha provocat que la intervenció no haja tingut una visió holística de l’individu, perpetuant i reforçant una consideració de la qüestió LGTBI com un problema individual. Per aquest motiu, i en la mateixa línia que altres professionals del sector, un dels nostres principals esforços és el reconeixement de la figura del Treball Social en aquest àmbit laboral. Si comprenem que el sofriment del col·lectiu LGTBI parteix de la discriminació i les vivències de rebuig, hem d’enfocar-nos en què estem tractant d’una qüestió col·lectiva, una qüestió social.

P.- Mirian, després de la teua experiència laboral en la Unitat de Salut Mental Infantil de Gran Via, dels menors atesos, quins casos estaven motivats per qüestions d’orientació sexual?

R.- Des de les Unitats de Salut Mental atenem molta població LGTBI. És important subratllar que les identitats LGTBI no constitueixen en si mateixes un factor de risc per a la salut mental. No obstant això, la discriminació, l’estigma i l’exclusió social a les quals moltes d’aquestes persones es veuen exposades sí que poden actuar com a desencadenants o agreujants de diferents trastorns psicològics. En aquest sentit, el model de l’estrés de minories, àmpliament estudiat en l’àmbit de la psicologia social, proporciona un marc teòric sòlid per a comprendre com els estressors específics que afecten les persones LGTBI – com l’homofòbia, la transfòbia, el rebuig familiar o la necessitat d’ocultació -, impacten negativament en el seu benestar psicològic. Aquest enfocament ens permet avançar cap a una atenció més comprensiva i inclusiva, que reconega els determinants socials de la salut mental en contextos de vulnerabilitat estructural.

P.- Segueixen les i els joves LGBTQ+ enfrontant-se a un major risc de problemes de salut mental a causa de la discriminació, el rebuig i la violència?

R.- En efecte. Tal com ha anunciat recentment la presidenta de la FELGTBI, les persones joves LGTBI constitueixen un dels grups amb major risc de patir discriminació, en concret les joves trans. Aquesta vulnerabilitat respon, en part, a la seua etapa vital. Tal com venim assenyalant, l’experiència de discriminació, rebuig o invisibilització, incrementa significativament el risc de desenvolupar problemes de salut mental. L’exposició constant a missatges negatius sobre la pròpia identitat pot derivar en ansietat, depressió o conductes d’aïllament entre altres conseqüències. Per això, resulten urgents les polítiques de prevenció, així com garantir espais segurs i de suport per a la joventut LGTBI, tant en l’àmbit educatiu com en el comunitari i sanitari.

P.- Com revertir aquesta realitat? On falla el sistema?

R.- La generació de canvis positius en matèria d’igualtat i respecte passa fonamentalment per l’educació. És imprescindible que aquesta s’impulse tant en àmbits formals – com el sistema educatiu – com en espais no formals, incloent-hi àmbits esportius, culturals i comunitaris. A més, resulta especialment rellevant formar i sensibilitzar a les persones professionals que treballen de cara al públic, en particular aquelles que atenen persones menors d’edat, per a garantir entorns segurs, inclusius i lliures de discriminació.

P.- Com a professió que porta en el seu ADN el respecte per la diversitat, en tota l’amplitud de la paraula, el Treball Social és peça clau en la intervenció amb el col·lectiu LGTBIQ+?

R.- És clau perquè en la nostra declaració global de principis ètics i d’integritat professional (aprovada per l’assemblea general de la FITS al juliol de 2018) els principis ètics sobre els quals s’assenta el TS són els drets humans i dignitat humana, en els contextos de famílies, grups socials, comunitats i societats, així com la justícia social, en relació a la societat en general i amb les persones amb les quals treballa. Això implica combatre la discriminació. El nostre treball ha d’afavorir comunitats que respecten la diversitat. Les treballadores socials som les encarregades d’aportar el diagnòstic social a la resta de l’equip i per això, hem d’arreplegar les vulnerabilitats dels diferents col·lectius, ampliant la visió de la situació social de la persona a la resta de les professionals de l’equip.

P.- No obstant això, creieu que les i els professionals del Treball Social compten amb la informació, i les eines suficients, per a atendre i intervindre amb el col·lectiu LGTBI?

R.- No, tampoc els professionals de la psicologia. En cap de les dues disciplines quan les van cursar, havia contingut relacionat. Actualment, la formació en diversitat sexual i de gènere és específica, que a més s’ha potenciat en els últims anys en l’educació acadèmica. Al mateix temps, es continua considerant que és un àmbit laboral orientat a la psicologia o a la psiquiatria. Nosaltres apostem per la formació en aquest àrea dins del Treball Social. Especialment perquè les treballadores socials ens trobem treballant en les principals institucions públiques de cara a les persones, aportant una visió holística. Moltes d’aquestes persones són LGTBI o familiars d’aquestes. És important saber donar una resposta adequada a la situació, encara que siguen qüestions bàsiques com saber a quin recurs derivar o quines vulnerabilitats he de valorar.

P.- Andrea, dins dels serveis que ofereix Casda està Orienta, l’oficina integral LGTBI de la Generalitat Valenciana, de la qual eres coordinadora. Orienta tix una xarxa d’ajuda i recursos perquè les persones LGTBI puguen fer front a les dificultats a les quals enfronten. Quina és la teua labor des d’aquest servei?

R.- Treballe com a coordinadora de l’oficina i de psicòloga, encara que les meues funcions principals són de coordinació. Em reunisc amb altres professionals d’altres serveis per a donar a conéixer Orienta, per a col·laborar i per a resoldre dubtes. Faig seguiment de tots els casos que atenem des d’Orienta, per a procurar una atenció de qualitat donant resposta a les seues demandes; tracte de cuidar l’ambient laboral i que hi haja connexió grupal entre els treballadors del servei, intervinc en casos que poden ser més complexos i realitze informes d’anàlisis de les actuacions que realitzem. També propose millores que atenguen la realitat del col·lectiu.

———————————————————————————————————

Mirian Espinosa Moreno és Treballadora Social de Salut Mental de l’Hospital General de València, i ha desenvolupat també la seua labor en la Unitat de Salut Mental Infantil de Gran Via de Castelló. Màster en Treball Social en Salut Mental, s’ha format en Psicologia Afirmativa en Diversitat Sexual i de Gènere.

Andrea De Ángel Goded és Treballadora Social i Psicòloga General Sanitària. Experta Universitària en Maltractaments i Violència de Gènere i formada en Psicologia Afirmativa en Diversitat Sexual i de Gènere, és coordinadora d’Orienta, oficina LGTBI de la Generalitat Valenciana a Castelló.

ENTREVISTA EN CASTELLANO